El pasat 11 de decembre va tindre lloc a la ciutat de Castelló la segona edició del seu "marato internacional ciutat de Castello", prova del campionat d'Espanya i que donava plaça per als jocs olimpics de Londres 2012, plaça que van aconseguir Carles Castillejo i Vanesa Veiga".
Dos membres del runners es van donar cita a esta carrera, vam arrivar prompte, despres de deixar "un recao" en Alquerias del N.P. i fer alguna trialereta amb el cotxe, per fi van deixar els nervis darrere i va començar la carrera.
Bo, com vos deia, la eixida va ser al Pont de la UJI, i com es pot comprovar als dorsals teniu el dorsal de la pleve i el de profesional (llastima la plaça per a Londres). La carrera va ser molt bona, bon oratge i tot perfecte fins el Km 32 on Jose Luis va tindre que deixar la prova degut a una lesió al genoll, una llastima ja que portava molt bon temps, encara que segur que hi han més oportunitats de baixar de eixes 3 Hores.
Jo també vaig anar amb el meu temps aprox fins el Km 32 on vaig començar a perdre gas, ahi en els ultims 10 Km vaig perdre un poc de temps, però aixi i tot vaig conseguir l'objectiu que era arrivar a la meta del parque Ribalta, amb un temps de 3:34:19.Aci vos deixe el detall de la clasificació.
Nomes comentar, que despres de tans messos de treball, l'arribada a meta es algo que t'ompli de veritat, no se ven be com descriure el moment, segur que esta molt prop del que diuen felicitat, a no vuic deixar passar el moment de agrair a tots aquells que ho estat amb mi i als que no, a uns pels vostres anims i als altres per que ara vos puc mirar a la cara amb un somriure, i molt especialment a Jose Luis, sense ell jo no ho aguera aconseguit, Gracies, i també a la meua dona i la meua famila a la que li he robat moltes hores, Gracies per ajudarme a complir este somni.
PD: Com assasí tornant a l'escena del crim, jo esta setmana he tornat a pasejar pel parque Ribalta, ja no hi havien valles ni gent cridant, ni rellotge, ni corredors...tansols uns vellets i un home llegint el diari, però jo no he pogut més que traure un somriure de felicitat.
Com diu el jefe Tramps like us baby we're born to run
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada